Venen canvis en la fabricació de les boles de golf per a reduir el seu vol i distància. Aquest article d’Albert Guasch a El Periódico, que pel seu interès reproduïm parcialment, explica els motius i la finalitat de la decisió que els dirigents del golf han pres:
El món del golf porta anys debatent sobre si convenia una intervenció a la vista de la distància a la qual són capaces de colpejar els jugadors professionals. L’evolució tecnològica dels pals i de les boles han allargat gradualment la prolongació dels cops de sortida.
El nord-irlandès Rory McIllroy, actual número 2 del ránking mundial, ha batut enguany el rècord de distància amb una mitjana de 298,37 metres des del tee, superant en poc més de dos metres la marca que ostentava l’estatunidenc Bryson Dechambeau. I una dada clarificadora més: si s’agafa al jugador 75 d’una llista dels quals peguen més fort avui, la seva bola vola 28 metres més que la del jugador 75è de 1998.
A la vista d’aquestes i més dades, els rectors del golf han pres la decisió que les boles han de canviar la seva confecció per a reduir el seu recorregut. Ho veuen necessari per a salvaguardar l’essència del joc i, sobretot, per a no deixar obsolets la majoria de camps.
Nova era en el 2028
La nova mesura dicta als fabricants que una bola colpejada amb un swing de 125 milles per hora (una mica més de 220 quilòmetres per hora) no pot excedir dels 290 metres. Per a un golfista professional de pegada forta, tipus McIllroy, pot significar perdre gairebé 14 metres; per a un menys potent, de 8 a 10 metres. Per als jugadors aficionats l’efecte serà escàs, d’entre 2 a 5 metres.
S’esperaven limitacions superiors. I es temia que es decretés una bifurcació, havent-se de fabricar unes boles per als professionals i altres per als aficionats. Al final, la mesura és universal, encara que l’elit del golf haurà de començar a utilitzar-les en el 2028 i la resta de la humanitat, en el 2030.
